Tenia pendent des de setembre del 2011 compartir amb vosaltres les reflexions d’un bon amic i urbanista del maresme que sempre que me’l trobo em fa pensar, reflexionar i veure segons quins fets des d’una altra òptica.

Al vídeo que us proposo a continuació veureu una persona aferrada a les grans i bones idees de país, que pretén explicar amb figures, imatges i arquifactes com s’ha construït el país i com creu que l’hauríem de refer.

 De l’exposició i de les explicacions em quedo amb dos reflexions per aquest post:

1. Al nostre país, el golf i l’esquí s’han utilitzat com a una excusa per empastifar el territori a cop d’urbanització. Borràs il·lustra aquest fet, tal i com veieu a la imatge amb un bàter ple d’esquís i pals de glof.
2. Que vivim en una economia de mercat, però que ens hem de negar a viure en una societat de mercat.

Aquest és el vídeo on trobareu les reflexions d’Agàpit Borràs

Hi ha d’altres arquifactes i figures que en un proper post en tornaré a fer esment, d’aquí que aquest sigui el primer de dos posts que dedicaré a aquesta exposició.

Jordi Crisol

Aquest projecte web s’anomena El Cub Ruc.  És un projecte, que tal i com expliquen a la seva web pretén ser una eina per indexar tots aquells reportatges imprescindibles per recomenar a amics i amigues. El van crear després d’adonar-se que majoria de portals de vídeos estaven orientats al cinema i al lleure. Ens trobem davant d’un portal especialitzat en reportatges. Concretament, aquells reportatges que aconsegueixen captar l’atenció de l’espectador a la vegada que transmeten un seguit de coneixements i valors importants.

El Cub Ruc és un projecte sense ànim de lucre i gestionat per gent voluntària, l’objectiu de la qual és exclusivament democratitzar el coneixement. Per tant, s’orienta a docents, investigadors, periodistes i especialistes de tots els camps, però també a la població en general.

Només queda felicitar als seus impulsors!

–

Jordi Crisol

@jordicrisol

_________________________________________________________________________

També et pot interessar:

La influència de la religió en l’economia

Nou Equip de direcció d’Esplac, Acció!

L’article, ‘Cerditos’ en la UE: ¿Son los países católicos manirrotos? es pregunta: Són malgastadors els catòlics, i si els seus polítics són capaços de sostenir una economia capitalista creïble? Per què la crisi s’acarnissa més en els països catòlics del sud d’Europa que en els del nord, de tradició protestant? Són anticatòlics els mercats?

Aquest debat no es la primera vegada que surt a la llum, però aquests últims anys d’inestabilitat econòmica están alimentant el debat. La mentalitat i el lideratge dels protestants i els catòlics és se’ns dubte diferent, un fet que influeix decididament en la política d’alt nivell.

Tot plegat alguna deu tenir a veure. I vosaltres, que en penseu?

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

En Aquesta AGO, en Rafa Guillen va decidir no renovar el compromís, cosa que si que vàrem fer en Raimon Carreras, en Marc Cases (com a President) i jo. També estem d’enhorabona perquè incorporem dues persones més a l’Equip, que són: L’Oriol Castro i en Pau Fuentes. A tot això cal sumar-hi l’actiu femení sense el qual és inconcebible l’Equip, però que aquest any no els tocava renovar:la Jana Alentorn,la Núria Cangròs, l’Estel Buch i la Berta Mundó. A continuació en teniu una mostra:

R.Carreras, O.Castro, J.Crisol, M.Cases, F.Fuentes, B.Mundó, J.Alentorn, N.Cangròs i E.Buch

Si sou dels que teniu twitter, ens podreu seguir la nostra activitat en aquest hashtag: #equipdedirecció. No tots i totes gaudim encara de compte a twitter, però esperem que ben aviat, els que hi faltin, s’hi sumin”

Aquest blog pretén ser obert a la participació de tothom, i a molts temes; un d’ells Esplac i Associacionisme educatiu

Així que… ACCIÓ! QUE COMENCILA FESTA!

Jordi Crisol

Equip de Direcció – Esplac

jcrisol@esplac.cat

La vostra cerca de feina no està sent efectiva? No veu els resultats que voleu? Us suggereixo 7 consells per millorar la cerca de feina a través de la xarxa professional LinkedIN:

1. Cal Ampliar la nostra xarxa amb cerca de persones

Amb desenes de milions de persones a LinkedIn, la recerca de noves connexions pot semblar descoratjadora. Aquí és on l’eina de cerca de persones de LinkedIn ens serà útil.

Font: Initec

Trobarem aquesta funció seleccionant “People” o “Gent” al menú desplegable, a continuació farem clic a la lupa. Veurem una sèrie de filtres útils el costat esquerra de la pantalla, incloent la ubicació, la indústria, l’empresa actual, l’empresa anterior i l’escola- cal utilitzar això per reduir el nostre criteri de cerca. Els membres de Linkedin amb comptes de pagament poden filtrar els resultats per grups, anys d’experiència, nivell d’antiguitat, etc..

2. Actualitzar les nostres habilitats de treball

“Habilitats” o “Skills”, que es va llançar en beta aquest any, és un centre on ens poden orientar en la recerca d’una habilitat específica per determinar la seva popularitat, llegir detingudament a professionals destacats i llocs associats amb aquesta habilitat, trobar treballs i grups relacionats , així com descobrir si la demanda d’aquesta habilitat en particular està en augment o descens.

Per assegurar-nos d’estar inclosos en aquests resultats, és important que omplim aquesta secció del perfil de LinkedIn. Per a això, seleccionem perfil, a continuació, Editar Perfil, i desplaceu-vos a la secció d’Habilitats per afegir més.

3. Descobrir noves empreses amb “Cercar Empresa”

Si estem buscant una nova feina, potser sabem el tipus d’empresa en què ens agradaria treballar. Hem de limitar la nostra recerca de feina mitjançant l’ús d’una altra de les funcions de recerca de LinkedIn, “Company Search” o “Cerca d’empresa”. Trobeu-la seleccionant “Companies” o “Empreses” a la barra de cerca de la part superior i després fent clic a la lupa.

A ‘Company Search’ es pot limitar els resultats per localitat, sector, mida i si actualment estan contractant via LinkedIn. Si trobem una empresa interessant, podem seguir les seves actualitzacions i convocatòries a nous llocs de treball.

4. Afegir el voluntariat al nostre perfil

Segons un estudi de LinkedIn, el voluntariat és tan beneficiós per a la nostra carrera com ho és per als quals ha ajudat.

Per afegir el treball voluntari al seu perfil, feu clic a Perfil, a continuació, Editar i desplaceu-vos a “Add Sections” o “Afegir Seccions”, que en general està sota la informació del nostre perfil principal. En aquest cas, també podem afegir causes que per nosaltres són importants.

5. Iniciar una sessió amb alumnes de la universitat

La nova característica de LinkedIn, anomenada LinkedIn Classmate, o companys de classe, és una eina que es pot utilitzar per obtenir informació dels nostres excompanys, com per exemple les empreses més populars en les quals treballen, en quins sectors estan treballant , on viuen, i molt més.

Utilitzeu aquesta funció per connectar-vos a través d’antics excompanys d’universitat a una empresa que us interessi. Igual que moltes altres característiques de recerca de LinkedIn, cal utilitzar filtres pràctics que ajudaran a reduir el conjunt de connexions que coincideixin amb les nostres especificacions.

6. Buscar treballs llistats a LinkedIn

La recerca de feina de LinkedIn ens permet introduir paraules clau, un lloc de treball específic, ubicació, restringir els resultats als recentment publicats, el nivell d’experiència requerit, i molt més.

Per buscar una feina a LinkedIn, cal seleccionar l’opció “Jobs” o “Ocupacions” a la barra de navegació de la part superior, o seleccionar des del menú de cerca a la part superior. LinkedIn recomana prestar molta atenció i prendre avantatge de les persones de la xarxa que treballen a la empresa que ens pot interessar i apareix en la llista de llocs de treball.

7. Utilitzar el botó “Postular amb LinkedIn”

Un nou pluguin que ha posat en funcionament la companyia aquest estiu fa que sigui més fàcil postular via web a un lloc de treball, utilitzant la nostra informació del perfil de LinkedIn fent només un clic. D’aquesta manera vincularem el nostre perfil a les webs de cerca de feina.

Si utilitzeu aquesta funció per presentar-vos a una oferta de feina, apareixerà una pantalla emergent que ens permetrà editar qualsevol dels camps en el nostre perfil per adaptar-lo a l’oferta. També tenim l’opció d’afegir una carta de presentació.

Espero que aquests 7 consells us facin servei!

Jordi Crisol

http://www.jordicrisol.com

Pels qui no em coneixeu, sóc en Jordi Crisol, tinc 25 anys, i sóc de Badalona. De petit anava a l’esplai, al Xirusplai, del qual després en vaig ser monitor durant 7 anys, fins al 2009.

Ara ja fa dos anys que juntament amb un equip de persones ens comprometíem a liderar durant dos anys una associació d’esplais laica, progressista i de base voluntària amb 28 anys d’història.

Avui, valoro molt positivament la meva experiència adquirida a l’Equip de Direcció així com la feina feta, trobant-me amb un equip de persones amb un gran compromís social, polític i ciutadà, amb un quantitat cada vegada més gran d’esplais laics i progressistes que treballen des del voluntariat per a la transformació social. El treball a Esplac i a l’Equip de Direcció ha estat profitós i constant, a voltes més dur del que m’esperava, amb moments més o menys dolços però sempre amb una agraïda recompensa.

Per responsabilitat, compromís i estima amb el moviment, els esplais i la seva gent (vosaltres) us vull comunicar la meva intenció de renovar el compromís per dos anys més. A l’AGO, debatrem i aprovarem, si s’escau, el pla de treball d’Esplac emmarcat al estratègic a tres anys vista, del qual, com a membre de l’equip de direcció n’he pres partit, i del qual també me’n sento responsable.

La situació social, econòmica i política que vivim pot marcar un abans i un després en la nostra història i els esplais hem de saber ser forts i fer arribar el nostre missatge alt i clar al nostre entorn. Això ho aconseguirem si seguim fent esplai durant el curs, i campaments o colònies durant l’estiu, però també sent més, millors i més convençuts! Associar-nos, coordinar-nos i tenir una federació forta ens ajuda a ser encara més visibles del que som i defensar i reivindicar la nostra tasca educativa i social als barris, pobles i ciutats de Catalunya.

Hem iniciat canvis profunds de funcionament dins d’Esplac i tenim tots els territoris empoderats, a partir d’ara cal aprofundir encara més en la democratització de l’associació, així com en la presa de decisions des de la base associativa.

És per tot això que us demano que em feu confiança, tant a mi com a la resta de persones que també es presenten per a ser membres de l’Equip de Direcció.

Un dels articulistes habituals d’aquest mitjà feia referència la setmana passada al silenci de l’església Catòlica després del comunicat on ETA apostava per la via política i abandonava la lluita armada. Faig, a continuació, una petita explicació del perquè d’aquest silenci.

Fins ara l’església catòlica basca ha tingut un paper rellevant en les files del regionalisme del PNB al País Basc. Molts s’atrevirien a dir que fins hi tot, dins de l’Esquerra Abertzale l’església hi ha tingut molt a dir.
El daltabaix polític que per alguns va suposar la irrupció de Bildu en molts municipis i que tot apunta a que podria situar-se com a primera força política al parlament en unes hipotètiques eleccions no gaire llunyanes, també han afectat i molt a l’estructura de l’església catòlica basca, lligada, no oblidem, a el l’integrisme religiós de l’Opus Dei.
La força emergent de l’esquerra independentista, Bildu, basa part de la seva activitat política en la neutralitat religiosa dels seus dirigents i per extensió de les institucions que governa. Bildu ha mostrat la seva credencial de força política laica que molesta i molt a l’església catòlica. D’aquí extrec les meves conclusions per entendre el silenci de la institució catòlica basca davant de l’aposta per la pau d’una de les parts del conflicte basc, ETA en aquest cas.

Amb decisions polítiques com la de l’Alcalde de Donosti, Juan Karlos Izaguirre, que va prendre la decisió que cap dels regidors del govern assistís en representació institucional a cap acte religiós de la “Semana Grande”, i també en d’altres ciutats com a Mondragón, s’està exemplificant el model d’actuació política i responsable que molts dels polítics (d’esquerres) d’arreu haurien de prendre’n nota.

Aquest posicionament ferm a favor de la laïcitat política a les institucions de la majoria de l’Esquerra Abertzale obre un nou paradigma dins de les relacions triangulars ja suades entre l’església, els partits polítics i les institucions públiques al País Basc. Una de les conseqüències directes d’aquest nou escenari és la reorganització de l’església basca, que caldrà analitzar amb profunditat durant els propers mesos i on la Conferència Episcopal Espanyola hi jugarà les seves cartes per recuperar el poder de l’estructura catòlica basca.
L’evolució política al País Basc serà molt interessant, i no només per la fi de la lluita armada, sinó que també per la reorganització social i ètica dels seus ciutadans i ciutadanes.

Estem a un any i escaig de les properes eleccions municipals. A Barcelona i Badalona es presenta un escenari bastant incert. A Barcelona, els convergents estan trepitjant els talons als socialistes i els populars ho fan a Badalona.

Tots i totes sabem de la debilitat que Convergència i Unió (CiU) té per assumir l’alcaldia de la ciutat de Barcelona. Convergència renunciaria a moltes coses per ocupar la casa consistorial barcelonina, Seria una fita històrica en tota regla per a la federació nacionalista i catòlica. Sabem però, que aquest fet téun preu, i serà probablement un pacte amb el Partit Popular (PP).

Al PPC però ja tenen la jugada ben pensada! Que demanarà a canvi en PP per fer alcalde a Trias? Sense cap mena de dubte, demanaran l’alcaldia de la ciutat de Badalona.

Molts dels votants de CiU a Badalona diran: No home no! Això en Ferran mai no ho faria! Ell mai no ho faria! Cal remuntar-se a la importància nacional que ha tingut la ciutat de Badalona per als diferents governs de CiU i el tripartit a la Generalitat per veure que ha passat. Un dels exemples més clars és el conflicte intern que ha viscut durant molt anys la federació socialista a Badalona, i que la seu nacional dels carrer Nicaragua mai ha tingut la voluntat de posar pau. No només el PSC-PSOE, CiU també. Durant els 23 anys de govern Pujol, Badalona va estar aïllada nacionalment.

Per tant, tot això fa pensar que les seccions locals badalonines de PSC-PSOE i CiU no pinten res, o si més no, no són la prioritat per cap dels dos partits. Amb aquest últim fet al davant, el PP de Catalunya a passat la mà per la cara aquests dos últims, ha prioritzat la ciutat de Badalona per a catapultar-se cap a altres quotes de poder.

Aquesta situació ja ha estat debatuda a nivell nacional entre convergents i populars, però caldrà esperar als resultats de les municipals del maig del 2011 per acabar de definir la estratègia de l’un i de l’altre. El que està clar es que no decidiran les seccions locals, la seu nacional del CiU serà que decidirà el futur de Badalona.

Esperem que CiU continuï plantant el dimoni a la platja, perquè com l’any 2011 el planti a l’Ajuntament… ja podem córrer.

Jordi Crisol

Març del 2010

]]> http://www.jordicrisol.com/2011/09/25/ciu-pp-badalona/feed/ 4 http://www.jordicrisol.com/2011/09/22/11setembre-badalona/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=11setembre-badalona http://www.jordicrisol.com/2011/09/22/11setembre-badalona/#comments Thu, 22 Sep 2011 21:51:02 +0000 admin http://www.jordicrisol.com/?p=35 Continue reading →]]> Article publicat al Tot Badalona. Setmana 19/09/2011

Una encertada intervenció de José Luís Infante per Twitter després de veure com a Garcia Albiol se li escapava de les mans el tema de la Diada Nacional de Catalunya em va fer reflexionar força sobre que ha passat a Badalona aquests últims mesos. Infante deia, citant textualment el twit, que “Ningún político de #badalona lo reconocerá pero Albiol sale ganando. Misma estrategia de comunicación que en las elecciones”. I també l’aportació posterior de l’Oriol Lladó, fent públic un comentari d’Eliseu Climent (President d’Acció Cultural del País Valencià) que deia “La xiulada, comprensible però equivocada. És el que volia. L’Eliseu Climent m’ha dit: ell guanya vots amb els xiulets. #Badalona”

Estic parcialment d’acord amb l’aportació del José Luis, l’Oriol i per extensió amb la del president d’Acció Cultural del País Valencià. Malgrat tot, m’agradaria fer-hi algunes reflexions al respecte. Sabem que la xiulada no farà o no ha fet cap favor a una reconstrucció de l’alternativa a Albiol, però sabem també que el vot Albiolista és, de moment, conjuntural i que per tant, no és del tot cert que el PP de Badalona guanyi simpatitzants. M’explicaré.

El vot a Garcia Albiol en aquestes passades eleccions és el més semblant a un càstig popular a la mala gestió dels que han governat fins ara, i per tant aquest vot no és de caràcter ideològic. L’explicació dels basos comunicants entre PSOE i PP tant reduccionista a l’estat espanyol ha funcionat a la perfecció a Badalona i el PP s’ha endut bàsicament vots ex socialistes motivats per la crisi i l’empanada governamental socialista. Però aquí, qui ha vist perillar la quota de poder en el fons ha estat Convergència i Unió, que han patit una fuga espectacular de vots cap al Partit Socialista per la por a una possible arribada ja feta realitat de Xavier Garcia Albiol a l’alcaldia.

D’aquí surt el meu argument per secundar una bona xiulada i esbroncada a l’alcalde, que passi vergonya, encara que no ho reconegui. Cal avergonyir a l’as del PP a Catalunya perquè la societat reaccioni, perquè aquells qui el van votar, però que durant anys han votat socialista s’ho repensin. I de pas, fer-ho de tal manera que, aquests vots no retornin al PSC, sinó a qualsevol de les forces de l’eix d’esquerres de veritat de la ciutat.

Sóc incapaç, de moment, de decidir-me sobre si cal o no, forçar la sortida del PP de l’Ajuntament amb una moció de censura, però la resta, hem de ser capaços de demostrar i sobretot practicar la unitat.

Jordi Crisol

jordicrisol@gmail.com