Article publicat al Tot el dijous 26 de maig de 2012

Determinar el tipus de polítiques públiques que ha d’implementar un ajuntament en matèria de joventut és indestriable d’un procés participatiu en el qual hi participin les diferents entitats i associacions juvenils de la ciutat així com joves no associats. Un procés que ha de ser participatiu i seriós, ja que avui ja no valen els “copiar i enganxar” dels darrers 20 anys en matèria de joventut a Badalona. I m’explicaré.Posem pel cas que realitzéssim un anàlisi a la ciutat de Badalona, de la mateixa manera que seria extensible en gran part al conjunt de Catalunya, ens adonaríem que la realitat juvenil actual difereix en gran mesura de la que existia fa només 20 anys (emancipació, taxes d’atur, participació i associacionisme, etc..) Per tant avui, existeix una nova condició juvenil a la qual no en fem cas per elaborar un marc estable de polítiques per al jovent.

La realitat juvenil d’avui en dia ens mostra un nou concepte d’entendre la joventut. Avui s’entén l’etapa juvenil com a etapa plena de la vida (no un ritu de pas, transicional, entre la infància i l’edat adulta). I això fa que els joves estiguem clarament definits com a grup social i discriminats respecte altres grups socials, com podrien ser els adults.

Badalona, i el seu ajuntament però, s’han apuntat de moment a “no fer” polítiques de joventut (que sapiguem) i a anunciar, això si, una retallada del 23% sobre la despesa de l’àrea de joventut, deixant l’àrea amb una dotació econòmica de 414.207 €. Cal sumar també el poc pes polític de l’àrea de joventut, capitanejada per Juan Fernández Benítez, que compagina les responsabilitats amb l’Àrea d’Esports i també la de Educació.

És de cínics que,  amb l’increment de les taxes d’atur dels i les joves, les baixes taxes d’emancipació i les desastroses conseqüències de 20 anys de polítiques juvenils que han portat al jovent a l’individualisme i el consumisme i que per tant, ens han portat a una disminució dels i les joves associades, un govern vulgui acabar de condemnar als seus joves amb la pròrroga del pla de joventut, ja obsolet de l’anterior mandat.

Proposo;  Condemnant el futur dels i les joves de Badalona. Regidoria de Joventut; per al nou eslògan de la regidoria i l’Ajuntament de Badalona. Què us sembla?

Jordi Crisol Tortajada

Mirubee, en aquest cas, és un projecte que pretén emmarcar-se en el sector de serveis d’energies al país. Els seus impulsors són Alex Barberá i Nacho Vives, amb el suport de Wayra, llançadora empresaria de Telefònica.

Aquesta plataforma no només serveix per a particulars, sinó que també està enfocada cap a petits locals comercials

Però com funciona?  L’usuari interessat, tant individual o un comerç ha d’instal·lar un comptador en el quadre elèctric de la seva propietat i llavors envia les dades a la xarxa. En el precís moment que les dades són enviades a la plataforma web, l’usuari pot accedir al seu compte i veure quines són les despeses que està tenint de cadascun dels serveis.

A priori doncs, sembla una eina eficaç per fer un seguiment de consum. El sistema utilitza un algoritme intel ligent que permet compartir les nostres dades amb altres usuaris de la xarxa. Mirubee ofereix estadístiques sobre els nostres consums respecte a d’altres que ja es troben a la xarxa.

Amb aquesta xarxa es pot descobrir com utilitzem l’electricitat, ens recomana consells d’estalvi personalitzats segons la zona geogràfica on vivim (barri/poble/regió), tenint en compte les hores de sol, el territori i d’altres factors que poden influir en el consum elèctric.

Permet a més a més analitzar al detall quines zones o electrodomestics de la casa consumeix més. Tot això amb el fí de mesurar, analitzar i optimitzar el consum per estalviar a la nostra factura final.

Segons els seus els impulsors, l’aplicació permet estalviar entre un 10 i un 15% en el total de la factura a final de mes.

Algú l’ha provat?

Després recaptar 60.000 dolars gràcies als seus fans, el líder del grup subratllava l’aspecte més rellevant de l’experiència: ”No és només pels diners, Internet ens permet comunicar directament amb els nostres fans a tot el món d’una manera espontània i immediata. És un procés de comunicació de dues vies que ho ha canviat tot per a nosaltres, ara els fans de tot el món se senten com una família. La fe mou muntanyes, així que aneu amb compte”.

Així doncs, la captació de fons a la xarxa era possible abans que apareguessin termes com “Fundraising 2.0″. D’altra banda, mentre que l’ús d’eines 2.0 no assegura l’èxit de la captació, sí que ajuda a donar a conèixer la iniciativa i a saber gestionar el valor afegit que aporten els entorns de crowdfunding.

Tal com expressava el líder de Marillion, és fonamental saber crear comunitat al voltant de donants i patrocinadors, i això sí que és una oportunitat pel que fa a anteriors fórmules.

El crowdfunding es presenta com una nova via no només de consum i finançament, sinó també de participació en els projectes i de pertinença a una comunitat en el que és una versió revisada i oberta de les tradicionals comunes on els beneficis revertien a la pròpia col·lectivitat.

A més, aquesta fórmula assegura una mínima quantitat de massa social interessada en la realització del projecte, de manera que el retorn social queda prèviament assegurat.

Però, una gran quantitat de donacions assegura una gestió sostenible? Què en penseu?

Tenia pendent des de setembre del 2011 compartir amb vosaltres les reflexions d’un bon amic i urbanista del maresme que sempre que me’l trobo em fa pensar, reflexionar i veure segons quins fets des d’una altra òptica.

Al vídeo que us proposo a continuació veureu una persona aferrada a les grans i bones idees de país, que pretén explicar amb figures, imatges i arquifactes com s’ha construït el país i com creu que l’hauríem de refer.

 De l’exposició i de les explicacions em quedo amb dos reflexions per aquest post:

1. Al nostre país, el golf i l’esquí s’han utilitzat com a una excusa per empastifar el territori a cop d’urbanització. Borràs il·lustra aquest fet, tal i com veieu a la imatge amb un bàter ple d’esquís i pals de glof.
2. Que vivim en una economia de mercat, però que ens hem de negar a viure en una societat de mercat.

Aquest és el vídeo on trobareu les reflexions d’Agàpit Borràs

Hi ha d’altres arquifactes i figures que en un proper post en tornaré a fer esment, d’aquí que aquest sigui el primer de dos posts que dedicaré a aquesta exposició.

Jordi Crisol

Aquest projecte web s’anomena El Cub Ruc.  És un projecte, que tal i com expliquen a la seva web pretén ser una eina per indexar tots aquells reportatges imprescindibles per recomenar a amics i amigues. El van crear després d’adonar-se que majoria de portals de vídeos estaven orientats al cinema i al lleure. Ens trobem davant d’un portal especialitzat en reportatges. Concretament, aquells reportatges que aconsegueixen captar l’atenció de l’espectador a la vegada que transmeten un seguit de coneixements i valors importants.

El Cub Ruc és un projecte sense ànim de lucre i gestionat per gent voluntària, l’objectiu de la qual és exclusivament democratitzar el coneixement. Per tant, s’orienta a docents, investigadors, periodistes i especialistes de tots els camps, però també a la població en general.

Només queda felicitar als seus impulsors!

–

Jordi Crisol

@jordicrisol

_________________________________________________________________________

També et pot interessar:

La influència de la religió en l’economia

Nou Equip de direcció d’Esplac, Acció!

L’article, ‘Cerditos’ en la UE: ¿Son los países católicos manirrotos? es pregunta: Són malgastadors els catòlics, i si els seus polítics són capaços de sostenir una economia capitalista creïble? Per què la crisi s’acarnissa més en els països catòlics del sud d’Europa que en els del nord, de tradició protestant? Són anticatòlics els mercats?

Aquest debat no es la primera vegada que surt a la llum, però aquests últims anys d’inestabilitat econòmica están alimentant el debat. La mentalitat i el lideratge dels protestants i els catòlics és se’ns dubte diferent, un fet que influeix decididament en la política d’alt nivell.

Tot plegat alguna deu tenir a veure. I vosaltres, que en penseu?

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

En Aquesta AGO, en Rafa Guillen va decidir no renovar el compromís, cosa que si que vàrem fer en Raimon Carreras, en Marc Cases (com a President) i jo. També estem d’enhorabona perquè incorporem dues persones més a l’Equip, que són: L’Oriol Castro i en Pau Fuentes. A tot això cal sumar-hi l’actiu femení sense el qual és inconcebible l’Equip, però que aquest any no els tocava renovar:la Jana Alentorn,la Núria Cangròs, l’Estel Buch i la Berta Mundó. A continuació en teniu una mostra:

R.Carreras, O.Castro, J.Crisol, M.Cases, F.Fuentes, B.Mundó, J.Alentorn, N.Cangròs i E.Buch

Si sou dels que teniu twitter, ens podreu seguir la nostra activitat en aquest hashtag: #equipdedirecció. No tots i totes gaudim encara de compte a twitter, però esperem que ben aviat, els que hi faltin, s’hi sumin”

Aquest blog pretén ser obert a la participació de tothom, i a molts temes; un d’ells Esplac i Associacionisme educatiu

Així que… ACCIÓ! QUE COMENCILA FESTA!

Jordi Crisol

Equip de Direcció – Esplac

jcrisol@esplac.cat

La vostra cerca de feina no està sent efectiva? No veu els resultats que voleu? Us suggereixo 7 consells per millorar la cerca de feina a través de la xarxa professional LinkedIN:

1. Cal Ampliar la nostra xarxa amb cerca de persones

Amb desenes de milions de persones a LinkedIn, la recerca de noves connexions pot semblar descoratjadora. Aquí és on l’eina de cerca de persones de LinkedIn ens serà útil.

Font: Initec

Trobarem aquesta funció seleccionant “People” o “Gent” al menú desplegable, a continuació farem clic a la lupa. Veurem una sèrie de filtres útils el costat esquerra de la pantalla, incloent la ubicació, la indústria, l’empresa actual, l’empresa anterior i l’escola- cal utilitzar això per reduir el nostre criteri de cerca. Els membres de Linkedin amb comptes de pagament poden filtrar els resultats per grups, anys d’experiència, nivell d’antiguitat, etc..

2. Actualitzar les nostres habilitats de treball

“Habilitats” o “Skills”, que es va llançar en beta aquest any, és un centre on ens poden orientar en la recerca d’una habilitat específica per determinar la seva popularitat, llegir detingudament a professionals destacats i llocs associats amb aquesta habilitat, trobar treballs i grups relacionats , així com descobrir si la demanda d’aquesta habilitat en particular està en augment o descens.

Per assegurar-nos d’estar inclosos en aquests resultats, és important que omplim aquesta secció del perfil de LinkedIn. Per a això, seleccionem perfil, a continuació, Editar Perfil, i desplaceu-vos a la secció d’Habilitats per afegir més.

3. Descobrir noves empreses amb “Cercar Empresa”

Si estem buscant una nova feina, potser sabem el tipus d’empresa en què ens agradaria treballar. Hem de limitar la nostra recerca de feina mitjançant l’ús d’una altra de les funcions de recerca de LinkedIn, “Company Search” o “Cerca d’empresa”. Trobeu-la seleccionant “Companies” o “Empreses” a la barra de cerca de la part superior i després fent clic a la lupa.

A ‘Company Search’ es pot limitar els resultats per localitat, sector, mida i si actualment estan contractant via LinkedIn. Si trobem una empresa interessant, podem seguir les seves actualitzacions i convocatòries a nous llocs de treball.

4. Afegir el voluntariat al nostre perfil

Segons un estudi de LinkedIn, el voluntariat és tan beneficiós per a la nostra carrera com ho és per als quals ha ajudat.

Per afegir el treball voluntari al seu perfil, feu clic a Perfil, a continuació, Editar i desplaceu-vos a “Add Sections” o “Afegir Seccions”, que en general està sota la informació del nostre perfil principal. En aquest cas, també podem afegir causes que per nosaltres són importants.

5. Iniciar una sessió amb alumnes de la universitat

La nova característica de LinkedIn, anomenada LinkedIn Classmate, o companys de classe, és una eina que es pot utilitzar per obtenir informació dels nostres excompanys, com per exemple les empreses més populars en les quals treballen, en quins sectors estan treballant , on viuen, i molt més.

Utilitzeu aquesta funció per connectar-vos a través d’antics excompanys d’universitat a una empresa que us interessi. Igual que moltes altres característiques de recerca de LinkedIn, cal utilitzar filtres pràctics que ajudaran a reduir el conjunt de connexions que coincideixin amb les nostres especificacions.

6. Buscar treballs llistats a LinkedIn

La recerca de feina de LinkedIn ens permet introduir paraules clau, un lloc de treball específic, ubicació, restringir els resultats als recentment publicats, el nivell d’experiència requerit, i molt més.

Per buscar una feina a LinkedIn, cal seleccionar l’opció “Jobs” o “Ocupacions” a la barra de navegació de la part superior, o seleccionar des del menú de cerca a la part superior. LinkedIn recomana prestar molta atenció i prendre avantatge de les persones de la xarxa que treballen a la empresa que ens pot interessar i apareix en la llista de llocs de treball.

7. Utilitzar el botó “Postular amb LinkedIn”

Un nou pluguin que ha posat en funcionament la companyia aquest estiu fa que sigui més fàcil postular via web a un lloc de treball, utilitzant la nostra informació del perfil de LinkedIn fent només un clic. D’aquesta manera vincularem el nostre perfil a les webs de cerca de feina.

Si utilitzeu aquesta funció per presentar-vos a una oferta de feina, apareixerà una pantalla emergent que ens permetrà editar qualsevol dels camps en el nostre perfil per adaptar-lo a l’oferta. També tenim l’opció d’afegir una carta de presentació.

Espero que aquests 7 consells us facin servei!

Jordi Crisol

http://www.jordicrisol.com

Pels qui no em coneixeu, sóc en Jordi Crisol, tinc 25 anys, i sóc de Badalona. De petit anava a l’esplai, al Xirusplai, del qual després en vaig ser monitor durant 7 anys, fins al 2009.

Ara ja fa dos anys que juntament amb un equip de persones ens comprometíem a liderar durant dos anys una associació d’esplais laica, progressista i de base voluntària amb 28 anys d’història.

Avui, valoro molt positivament la meva experiència adquirida a l’Equip de Direcció així com la feina feta, trobant-me amb un equip de persones amb un gran compromís social, polític i ciutadà, amb un quantitat cada vegada més gran d’esplais laics i progressistes que treballen des del voluntariat per a la transformació social. El treball a Esplac i a l’Equip de Direcció ha estat profitós i constant, a voltes més dur del que m’esperava, amb moments més o menys dolços però sempre amb una agraïda recompensa.

Per responsabilitat, compromís i estima amb el moviment, els esplais i la seva gent (vosaltres) us vull comunicar la meva intenció de renovar el compromís per dos anys més. A l’AGO, debatrem i aprovarem, si s’escau, el pla de treball d’Esplac emmarcat al estratègic a tres anys vista, del qual, com a membre de l’equip de direcció n’he pres partit, i del qual també me’n sento responsable.

La situació social, econòmica i política que vivim pot marcar un abans i un després en la nostra història i els esplais hem de saber ser forts i fer arribar el nostre missatge alt i clar al nostre entorn. Això ho aconseguirem si seguim fent esplai durant el curs, i campaments o colònies durant l’estiu, però també sent més, millors i més convençuts! Associar-nos, coordinar-nos i tenir una federació forta ens ajuda a ser encara més visibles del que som i defensar i reivindicar la nostra tasca educativa i social als barris, pobles i ciutats de Catalunya.

Hem iniciat canvis profunds de funcionament dins d’Esplac i tenim tots els territoris empoderats, a partir d’ara cal aprofundir encara més en la democratització de l’associació, així com en la presa de decisions des de la base associativa.

És per tot això que us demano que em feu confiança, tant a mi com a la resta de persones que també es presenten per a ser membres de l’Equip de Direcció.

Un dels articulistes habituals d’aquest mitjà feia referència la setmana passada al silenci de l’església Catòlica després del comunicat on ETA apostava per la via política i abandonava la lluita armada. Faig, a continuació, una petita explicació del perquè d’aquest silenci.

Fins ara l’església catòlica basca ha tingut un paper rellevant en les files del regionalisme del PNB al País Basc. Molts s’atrevirien a dir que fins hi tot, dins de l’Esquerra Abertzale l’església hi ha tingut molt a dir.
El daltabaix polític que per alguns va suposar la irrupció de Bildu en molts municipis i que tot apunta a que podria situar-se com a primera força política al parlament en unes hipotètiques eleccions no gaire llunyanes, també han afectat i molt a l’estructura de l’església catòlica basca, lligada, no oblidem, a el l’integrisme religiós de l’Opus Dei.
La força emergent de l’esquerra independentista, Bildu, basa part de la seva activitat política en la neutralitat religiosa dels seus dirigents i per extensió de les institucions que governa. Bildu ha mostrat la seva credencial de força política laica que molesta i molt a l’església catòlica. D’aquí extrec les meves conclusions per entendre el silenci de la institució catòlica basca davant de l’aposta per la pau d’una de les parts del conflicte basc, ETA en aquest cas.

Amb decisions polítiques com la de l’Alcalde de Donosti, Juan Karlos Izaguirre, que va prendre la decisió que cap dels regidors del govern assistís en representació institucional a cap acte religiós de la “Semana Grande”, i també en d’altres ciutats com a Mondragón, s’està exemplificant el model d’actuació política i responsable que molts dels polítics (d’esquerres) d’arreu haurien de prendre’n nota.

Aquest posicionament ferm a favor de la laïcitat política a les institucions de la majoria de l’Esquerra Abertzale obre un nou paradigma dins de les relacions triangulars ja suades entre l’església, els partits polítics i les institucions públiques al País Basc. Una de les conseqüències directes d’aquest nou escenari és la reorganització de l’església basca, que caldrà analitzar amb profunditat durant els propers mesos i on la Conferència Episcopal Espanyola hi jugarà les seves cartes per recuperar el poder de l’estructura catòlica basca.
L’evolució política al País Basc serà molt interessant, i no només per la fi de la lluita armada, sinó que també per la reorganització social i ètica dels seus ciutadans i ciutadanes.