Article publicat al Tot Badalona
Un dels articulistes habituals d’aquest mitjà feia referència la setmana passada al silenci de l’església Catòlica després del comunicat on ETA apostava per la via política i abandonava la lluita armada. Faig, a continuació, una petita explicació del perquè d’aquest silenci.
A continuació reprodueixo un article que vaig escriure i publicar farà un any i mig explicant, ja aleshores el que passaria a Badalona, i que molt convergents de Badalona van fer-me arribar el seu desacord amb aquest escrit, i que garantien que això no passaria, com veieu, les meves prediccions aleshores ja anaven ben encaminades.
Estem a un any i escaig de les properes eleccions municipals. A Barcelona i Badalona es presenta un escenari bastant incert. A Barcelona, els convergents estan trepitjant els talons als socialistes i els populars ho fan a Badalona.
Article publicat al Tot Badalona. Setmana 19/09/2011
Una encertada intervenció de José Luís Infante per Twitter després de veure com a Garcia Albiol se li escapava de les mans el tema de la Diada Nacional de Catalunya em va fer reflexionar força sobre que ha passat a Badalona aquests últims mesos. Infante deia, citant textualment el twit, que “Ningún político de #badalona lo reconocerá pero Albiol sale ganando. Misma estrategia de comunicación que en las elecciones”. I també l’aportació posterior de l’Oriol Lladó, fent públic un comentari d’Eliseu Climent (President d’Acció Cultural del País Valencià) que deia “La xiulada, comprensible però equivocada. És el que volia. L’Eliseu Climent m’ha dit: ell guanya vots amb els xiulets. #Badalona”
L’estiu és sinònim de vacances per als joves del país. És sinònim de descans, recarregar empenta i de preparació del proper curs per als mestres de les escoles el país. Per aquest col·lectiu no deixen de ser un parell de mesos de reflexió i de repàs del que s’ha fet i del que queda per fer. Que tot està per fer i tot es possible. Continue reading
A l’avi Eduard.
Tinc molts records de quan era petit, però un dels que més em ve a la memoria és el sentir al meu avi parlar de política. A casa tenim tendència a parlar-ne i exercir. Recordo de petit durant els dinars de nadal, o els diumenges quan ens trobàvem tots i totes per sopar; discussions acalorades parlant de Pallach, de l’agrupació socialista, i ja de més gran, i degut a la meva dèria, sobre la relació entre Catalunya – Espanya.
